CARTA A LA
NOIA DEL VESTIT VERMELL: DIGUES-LI
Digues-li que l’estimes. Recorda-li
cada dia, encara que ell ja sàpiga que és veritat.
Dedica-li un dolç i suau t’estimo dia
rere l’altre, perquè el magnífic somriure dels seus llavis demostra que li
agrada. Li agrada sentir-ho, llegir-ho, notar-ho...
Però digues-li, sobretot, el que
sents en el teu fràgil cor.
Digues-li que les seves petites
mostres d’afecte fan que l’estimis encara més.
Potser “t’estimo” en un joc de Scrabble suma dotze punts, però creu-me
que en el seu cor suma una eternitat.
Digues-li tant aviat com sigui
possible que el trobes a faltar, perquè quan ell estigui a punt d’emprendre el
seu camí, tu ja hauràs arribat tard per demostrar-li que l’estimes.
Digues-li tot el que realment sents,
com l’efecte de papallones a l’estómac o la simple cremor de la pell que notes
quan et toca.
Digues-li també que et perds en
l’univers de la seva mirada i que les seves tonteries et fan riure durant molta
estona.
Recorda-li que gràcies a ell potser
mai hauries estat xerrant amb algú durant hores. Que per molt lluny que
estigui, et pot fer sentir com si estiguéssiu junts.
Digues-li que la distància no
importa, encara que estigueu pràcticament de costat. Perquè, com diuen, la
distància és l’espai que hi ha entre dos punts. Sé que aquesta distància et
produeix moltes més ganes de veure’l que a qualsevol altre persona que està amb
tu el dia a dia.
Això t’ho dic a tu. Sí, a la noia del
vestit vermell que riu amb el seu grup d’amics però que està pendent d’ell.
Segurament ni t’has fixat en mi. En
una dona asseguda dues taules darrere teu, que no para de mirar-te i d’escriure
en el seu diari.
T’escric perquè t’he vist i no he
pogut evitar mirar-te.
M’agradaria dir-te que en realitat he
passat per la teva situació. A mi també em brillaven els ulls al mirar-lo i em
posava com un tomàquet quan em parlava, però creu-me que és el més bonic que hi
ha.
Sé que t’agrada. Et torna boja. Ho he
notat quan ell t’ha abraçat.
Creu-me que un simple t’estimo, significa més del que penses.
Sé que ell t’espera i tu l’esperes.
Digues-li que no vols perdre més el
temps i que vols superar barreres amb ell.
M’he fixat en que et fa sentir tal i
com ets. Et fa ser tant seva com teva. Et fa ser tant teva com tu mateixa. Et
fa ser lliure però prudent. Et fa sentir especial en un lloc espacial.
Això tho dedico a tu. A la noia que
està bojament enamorada d’una estrelleta en un immens univers.
Potser mai arribaràs a veure aquesta
carta, però només et vull donar un consell: Digues-li que l’estimes tant com el
trobes a faltar.
Marina Quirantes Guiteras, 2017.
![]() |
Recorda compartir i deixar comentaris! |